ÀFRICA
Fesolet, mongeta (Vigna unguiculata) :
S’ha cultivat inicialment a l’Àfrica occidental, amb un centre de cultiu secundari a l’Índia. A més de les llavors, certes races tenen la tavella comestible, i les fulles també es poden cuinar. Com tots els llegums, és ric en energia, proteïnes, fibra i minerals.
Pèsol de terra (Vigna subterranea): Aquest llegum sembla que es cultivava inicialment a l’Àfrica occidental, amb un centre de cultiu secundari a l’Índia. Té certes similituds amb el cacauet tot i que conté menys greixos.
Pèsol verd tropical (Cajanus cajan): Aquest llegum va ser cultivat primerament a l’Àfrica, amb un centre de cultiu secundari a l’Índia. Sobretot es consumeix en països tropicals.
Mongeta egípcia (Lablab purpureus): També es tracta d’una espècie cultivada a l’Àfria, amb una elevada diversitat a l’Índia. Les llavors s’han de cuinar bé per tal d’eliminar certes substàncies tòxiques que contenen.
AMÈRICA
-La Mongeta,(Phaseolus vulgaris):
L’àrqueologia demostra que les mongetes ja es menjaven a Amèrica des de fa 8.000 anys. Les de la llevor més gran es cultivaven a Amèrica del Sud i les més petites a la part més central. A més de les llavors (mongeta seca), és comú menjar-se la tavella quan és verda (mongeta tendra). 
-Garrofó (Phaseolus lunatus)
-Sembla que tenien dos centres de cultiu, un als Andes i l’altre al Pacífic mexicà. Les races de llavor gran ja es cultivaven fa 8.000 anys mentre que les petites són més recents. Conté gran quantitat de proteïnes i minerals.
-Mongeta vermella (Phaseolus coccineus) 
Sembla que es cultivaven a Mesoamèrica almenys fa 2.000 anys i va ser introduïda a Àfrica i Europa al segle XVI. Se’n menja principalment la tavella, tot i que també se’n consumeixen les llavors i les arrels tuberoses.
-Cacauet (Arachis hypogaea)
El cacauet, els fruits del qual tenen la particularitat de madurar sota terra , Presenta un centre primari a Argentina, Paraguay i Bolivia (Gran Chaco) i posteriorment a l’intercanvi colombí va patir una segona diversificació africana a Nigèria, Senegal i Congo. La llavor és rica en vitamines, proteïnes i greixos insaturats.
ÀSIA
Mongeta mungo (Vigna mungo):
Aquest llegum es va cultivar primerament al subcontinent indi, d’on va dispersar-se cap al sud-est asiàtic. Se’n mengen principalment les granes i els brots acabats de germinar, així com productes elaborats amb la farina de la llavor
Soia,soja(Glycine max):
La soja es va començar a cultivar al nord de la Xina,
fa aproximadament uns 3.000 anys.
És un dels llegums que conté mès protéines, així com una varietat més àmplia d’aminoàcids essencials.
Mongeta azuki (Vigna angularis):
Aquesta mongeta es cultiva pricipalment a la Xina central però també la podem trobar a Japó.
L’azuki te propietats depuratives molt bones i una gran aportació de nutrients que milloren la nostra salut.
Mongeta alada (Psophocarpus tetragonolobus)
Una curiositat que té aquesta llegum és que a part de menjar-se el fruit i la llavor, les arrels també es poden menjar.
EUROPA
Les mongetes, els pèsols i les llenties,són el principal cultiu a Europa tot i que en els últims quatre dècades n’ha disminuit molt tant el consum com el cultiu.
El fesol o mongeta (Phaseolus vulgaris):
No va ser coneguda fins que Cristòfol Colom les va veure per primer cop a Nuevitas (Cuba), en el seu primer viatge a Amèrica l'octubre de 1492.
El papa Climent va introduir les llavors de les mongetes a alguns països d'Europa, com per exemple a França.
El domini del seu cultiu i l'adaptació de la planta a les terres europees, però, encara van trigar prop d'un segle a fer-se efectius.
La mongeta va tenir ràpidament èxit en alguns indrets d'Europa, on es va diversificar en moltes varietats locals.
El pèsol o pesolera (Pisum sativum): Orient,Europa. 7000 aC
És una planta de la família de les lleguminoses o fabàcies. Pèsol és un nom que s'aplica tant a la planta com a la seva llavor, que és comestible.
La llentilla o llentia (Lens culinaris): Orient Pròxim, sudoest d’ Europa
És una planta de conreu molt antiga present ja en el neolític, probablement originada a l'Àsia menor.
A la península Ibèrica es conrea en règim extensiu a l'occident de la Meseta d'on són originàries les varietats Pardina (petites i arrodonides) i Castellana (relativament grosses i aplanades). A Espanya el seu conreu ha disminuït molt, com també el de les altres lleguminoses.
OCEANÍA
Cigrons(Cier arterium): Els cigrons o ciurons, i localment ceigrons, són les llavors d'una planta de la família de les lleguminoses.
· Llenties (Lens Culinaris): La llentilla o llentia és una planta anual conreada que pertany a la família de les lleguminoses.Fèsol (Phaseouls Vulgaris): El fesol o mongeta és la llavor de la fesolera, que creix junt amb altres llavors dins d'una tavella o bajoca llarga, estreta i plana.
· Pèsol (Pisum Sativim) :
El pèsol o pesolera és una planta de la família de les lleguminoses o fabàcies. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada