LLEGUMS A PROP NOSTRE

ELS LLEGUMS:

Els llegums són un grup d’aliments d’origen vegetal amb un gran contingut en proteïnes, raó per la qual se’ls va anomenar “carn de pobres”.

TIPUS DE LLEGUMS :

Pèsol garrofal, pèsol de Llavaneres o pèsol de floreta:

És una varietat de pèsol Alderman  d'origen australià típic de la zona central de la comarca del Maresme, especialment de Sant Andreu de Llavaneres.

Mongeta del Ganxet:

Llegum blanc, pla i sec, característic per la seva forma de ganxo i la seva cremositat. El seu sabor és suau amb una pell que no s’aprecia en menjar-la. El fesol de Malgrat de Mar ostenta segell de qualitat de Denominació d’Origen Protegida.

El fesol:

És un llegum d’una aportació vitamínica molt bona i un elevat
valor proteínic. La conca de la Tordera és una terra òptima pel cultiu de diferents varietats de fesols

en complementarietat amb el clima i l’aigua.

LLEGUMS A CATALUNYA

Fesol de l’ull ros:

És un fesol petit de sabor suau i de pell molt fina, que fa que es cogui amb facilitat. Morfològicament es diferencia d'altres variacions de fesols pel seu color més marronós, i l'absència de l'ull negre. Es sembra aproximadament per Sant Ponç i es recol·lecta, sobretot a mà, pels volts d'agost pel tendre d'esclovellar o del setembre, per consumir el llegum en sec. És propi de: Alt Empordà, Baix Empordà, Pla de l'Estany.

Mongeta de Castellfollit d’en Boix:

Destaca per la seva textura fina i equilibrada, la pell brillant i ferma i la seva bona resistència a la cocció. És de l'espècie Phasolus vulgaris i està ben adaptada al sòl, de secà, i clima de la comarca. La seva collita es duu a terme durant el mes de juliol i part de l'agost, però es conserva bé durant més temps.Presenta un gust de blat de moro marcat i una lleugera aroma que recorda a la patata. És propi de: Castellfollit del Boix.

Mongeta de Collsacabra:

És una mongeta molt petita, fina de pell, cremosa i de mata baixa, similar en aspecte al fesol de Santa Pau, però aquesta és més menuda i de pell més fosca. Es sembra entre els mesos de maig i juny i s'arrenca entre finals de setembre i començaments d'octubre, tot i que en deixar-se assecar presenten un temps de conservació alt. És propi de: Osona .

Mongeta del ganxet del Vallès:

Té una forma aplanada, similar a la d'un ronyó, amb un ganxet a un dels extrems que n'és el tret característic i que li dóna nom. De grandària mitjana, a la boca té una elevada cremositat, un gust suau, fi i persistent. La pell és lleugerament rugosa i poc perceptible un cop la mongeta està cuinada. És propi de: Vallès Oriental, Vallès Occidental, Maresme .

CIGRÓ D’ORISTÀ

És una varietat de cigró no determinada de l'espècie Cicer arietium.

Cap al juliol es produeix la floració, i la collita es fa entre final d'agost i començament de setembre. És un conreu de secà. Un cop collits, els cigrons es deixen reposar durant uns dies i després es baten, per més endavant conservar-los en cambres on es mantinguin secs i ventilats, lluny de la humitat.

CIGRONET DE L’ALTA ANOIA

El seu cultiu es basa en tècniques manuals i té una plantació a mà, que pot ser primerenca (entre octubre i novembre) o una altra de tardana (entre gener i març). Les plantes creixen fonamentalment entre març i juliol i la floració es produeix al juny. Durant l’agost la planta madura i s’asseca. Llavors es cullen les tavelles manualment, una a una. Un cop realitzada tota la collita, se separen les llavors de les tavelles a cops de bastó i es venten per a separar els cigrons de les restes de tavelles. Finalment es recullen i es trien manualment per acabar el procés d'assecament.

PÈSOL DE LLAVANERES

A Llavaneres es conrea l'anomenat pèsol Garrofal. Te una gran dolçor. Les tavelles contenen entre 4 i 10 pèsols, lleugerament més petits que els convencionals. Es sembra cap al mes d'octubre en terrenys silicis i arenosos. La llavor que es fa servir la produeixen els mateixos pagesos de la vila. La recepta més popular a la comarca que es prepara amb aquests pèsols són els pèsols ofegats.

PÈSOL NEGRE

Aquesta varietat de pèsol es va començar a cultivar al Berguedà i a altres zones de muntanya al segle XVIII, provinent de la Vall de Lord. Es tracta d’una lleguminosa que es cultiva en zones de muntanya i en quantitats molt petites i en descens, ja que és una varietat delicada pel corc, sobretot si es fa al pla.

GARROFA

La garrofa té forma de beina d'entre 10 i 20 cm de longitud i un cop madura assoleix un color marró fosc, gairebé negre. Normalment maduren entre finals d'agost i principis de setembre. Les llavors són de forma oval aplanada, de color marró i n'hi ha de 15 a 20 per garrofa.

LLEGUMS A ESPANYA

Faba Asturiana (Principat d'Astúries)

S'anomena faba asturiana a una varietat de mongeta de l'espècie Phaseolus vulgaris, de la varietat tradicional «Granja Asturiana» de color blanc cremós, forma arronyonada, llarga i aplanada, amb una mida gran.

Faba Lourenza (Galícia)

La planta posseeix un port indeterminat, pica-soques o de enramada i entrenusos llargs. Fullatge amb elevada densitat, fulles de color verd, mida gran i bruscament acuminades.

Cigró de Fuentesauco (Castella i Lleó)

El Cigró de Fuentesaúco és una i les llegum de més prestigi i reconeixement a nivell nacional. És un cigró de grandària mitjana gran, color crema i pell semirugosa. Una vegada cuit, presenta una bona integritat del gra, la seva pell és tan fina.

Mongetes d'El Barco de Ávila (Castella i Lleó)

Són mongetes seques separades de la beina, procedents de plantes de la família de les lleguminoses, espècie Phaseolus communis, de les varietats blanca rodona, blanca ronyó, habitada llarga, habitada rodona, arrocina, planxada i judión de Vaixell, senceres i destinades a consum humà . Existeixen formes tradicionals i pròpies de la localitat de preparar les diferents varietats de mongetes que es produeixen dins de la zona protegida.

Llentia de La Armuña (Castella i Lleó)

Llenties de l'Armuña: Llenties seques separades de la beina, procedents de plantes de la família de les lleguminoses, de l 'espècie «Lens culinaris Medicus», de la varietat «Rossa de l'Armuña», destinades al consum humà.

Les característiques morfológiques de la Llentia de l'Armuña són:

- Color: verd clar, de vegades jaspiat.
- Mida: fins a nou mil·límetres de diàmetre; 1.547 llavors/ 100 gr.

- Característiques mínimes de qualitat de les llenties de l'Armuña:

· Llenties senceres

· Llenties sanes, exemptes de floridura, podridures i insectes.

· El contingut en humitat serà com a màxim del 15%.

Llentia de Tierra de Campos (Castella i Lleó)

Es conrea en una zona seleccionada de la comarca de Terra de Camps que s'estén per les províncies de Lleó, Palència, Valladolid i Zamora. El seu petit diàmetre és de  (entre 3,5 i 4,5 mm). La seva riquesa proteica i el seu alt contingut en fibra la fan un plat necessari en una dieta equilibrada. Les llenties no necessiten aportació extra de nitrogen. La simbiosi amb alguns bacteris del gènere Rhizobium les permeten aprofitar el nitrogen de l'aire, que fixen aquests bacteris.